Com molts de vostés sabran, els antics romans
tenien una deessa anomenada Ocasió, representada com una dona de llarga
cabellera per davant i calba o rapada per darrere, sostenint un gavinet amb la
mà dreta damunt d'una roda sempre en moviment i amb ales en els talons i altres
vegades amb ales a l'esquena. Esta deessa representava les bones ocasions
perdudes, ja que si passava, ho feia ràpidament, i no se la podria agafar ni
pels pèls en no tindre per darrere.
Això mateix és lo que ha passat en lo relatiu a la
commemoració del 175 aniversari de la constitució del municipi independent Poble Nou de la Mar, compost per les
antigues partides del Canyamelar, Cabanyal i el Cap de França. Se'ns ha anat
per sempre l'ocasió de, amb l’excusa
de parlar del passat, tractar temes molt candents del present, perquè, no ho
oblidem, encara que el passat i el futur condicionen el present, són els
problemes actuals els que cal resoldre i, res millor que una commemoració, quan
certa part de la societat o els seus representants s’ajunten, per conèixer-los,
tractar-los i, si pot ser, resoldre'ls.
L’esmentada independència durà només 60 anys,
annexionant-se València este municipi en 1897.
Esta reflexió la fas pensant en les institucions
polítiques, econòmiques i culturals que hi han al Marítim. Cap d’elles, que es
sàpia, ha aprofitat l’ocasió per a manifestar la seua visió del fet, un fet
que, no oblidem-ho, acceptà, de millor o pitjor grau, la majoria dels nostres
avantpassats, com manifesta l’historiador local Antoni Sanchis, fent referència
a un article de “Las Provincias” del 23 d’abril de 1897: “Pueblo Nuevo del Mar siente perder su autonomía, pero comprende las
ventajas que ha de reportarles la anexión, y el Ayuntamiento [del Poble Nou
de la Mar] ha acordado no hacer nada ni
en pro ni en contra, dejando el asunto a la resolución de la superioridad”.[1]
Estàvem condemnats a la fagocitació per la
poderosa i expansionista ciutat de València?, Ha sigut per a bé, com es deia
abans quan es casava una parella? o, havera sigut millor resistir i
mantindre la independència?, és possible
i interessant per al nostre poble, legal i econòmicament parlant, obtindre la independència
hui (el fet d’estar físicament units a València no implica forçosament
pertànyer a ella (ahí està el cas de Xirivella i el Barri de la Llum…)?
Moltes preguntes sense resposta que, tant les
institucions com la intelligentsia locals,
ha obviat, potser imitant lo de “no hacer
nada ni en pro ni en contra, dejando el asunto a la resolución de la superioridad”.
Ara bé, pensant en positiu (sempre convé fer-ho),
també podem esperar a la commemoració del 200 aniversari (serà en el 2037),
quan la deessa Ocasió torne a passar per ací per a reprendre el tema.
Josep
Aledón i Esbrí
[1]
Sanchis Pallarés, A. Historia del
Cabanyal. Poble Nou de la Mar (1238-1897). Valencia, 1997, p.245.
